Mostra la font per a Índex de Herfindahl

L''''Índex de Herfindahl''' o '''Índex de Herfindahl i [[Albert O. Hirschman|Hirschman]]''' (IHH) és una mesura, empleada en economia, que informa sobre la concentració [[Ciències econòmiques|econòmica]] d'un mercat. O, inversament, la mesura de falta de [[Competència econòmica|competència]] en un sistema econòmic. Un índex elevat expressa un mercat molt concentrat i poc competitiu.

== Càlcul i exemples ==
L'índex es calcula elevant al [[Quadrat (àlgebra)|quadrat]] la [[quota de mercat]] que cada empresa posseeix i sumant aquestes quantitats.  Els resultats van des de <math>\frac{100^2}{N}</math>, sent <math>N</math> el nombre total d'empreses que operen al mercat, es produeix quan totes les empreses tenen la mateixa quota de mercat ([[competència perfecta]]) a 10.000 (control [[Monopoli|monopòlic]]).<ref>Investopedia: [http://www.investopedia.com/terms/h/hhi.asp ''Herfindahl-Hirschman Index'' - HHI].</ref>

Per exemple, si es considera un monopoli que controli la totalitat (100%) del mercat. 100 elevat al quadrat (<math>100^2</math>) és 10.000, donant un índex de 10 mil. Dues empreses que comparteixin igualment el mercat: 50% del mercat cadascuna: <math> 50^2 </math> és 5.000 en total, sumant els dos mil cinc-cents de cadascuna. Quatre empreses amb control del mercat de 30%, 30%, 20% i 20% respectivament ens dóna <math> 30^2 </math> + <math> 30^2 </math>+ <math> 20^2 </math> + <math> 20^2 </math> = 2600.

L'anterior es pot resumir i expressar matemàticament de la següent manera:
<center><math>H =\sum_{i=1}^N s_i^2</math></center>
És a dir: l'índex és la suma de la fracció del mercat al quadrat de les ''n'' empreses que el componen.

== Aplicació legal ==
En el sistema legal dels Estats Units es considera que índexs de 1000 i 1500 punts reflecteixen una concentració de mercat moderada. Sobre 2500 punts es considera que el mercat és massa concentrat.<ref>Andrew Chin: [http://unclaw.com/chin/teaching/antitrust/herfindahl.htm ''Herfindahl-Hirschman Index Calculator''].</ref> [[Fusions i adquisicions]] que augmentin l'índex per sobre 100 punts possibiliten en principi una investigació&nbsp;''“anti'' ''[[trust]]”'' per part de les autoritats.<ref>''The United States Department of Justice'': [http://web.archive.org/web/http://www.justice.gov/atr/public/testimony/hhi.htm ''THE HERFINDAHL-HIRSCHMAN INDEX''].</ref>

A la [[Unió Europea]] la preocupació no és tant -en el cas d'adquisicions o unions d'empreses- el valor absolut de l'índex després de la unió proposada sinó més aviat el percentatge de canvi (Delta) del mateix des d'aquest punt de vista: “és improbable que la [[Comissió Europea]] trobi problemes de competència horitzontal en una concentració que doni lloc a un IHH de 1000 i 2000 i a un delta inferior a 250, o en una concentració que llenci un IHH superior a 2000 i un delta inferior a 150, tret que es donin circumstàncies especials.".<ref>Europa - Síntesis de la legislación europea: [http://europa.eu/legislation_summaries/competition/firms/l26107_es.htm Directrices sobre la evaluación de las concentraciones horizontales].</ref><ref>Unión Europea: [http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:52004XC0205(02):ES:HTML Directrices sobre la evaluación de las concentraciones horizontales con arreglo al Reglamento del Consejo sobre el control de las concentraciones entre empresas (2004/C 31/03)]  III, 20.</ref>

== Relació amb altres índexs econòmics ==
Intuïtivament l'IHH es relaciona amb l'[[Índex de Lerner]].  Aquest últim busca mesurar el poder (monopolístic) d'una empresa a través de la diferència entre el preu que una empresa carrega pels seus productes i el [[cost marginal]] de producció (en una economia perfectament competitiva, aquestes quantitats haurien de ser iguals).  Sigui P el preu de venda al públic o de mercat. MC el cost marginal.

En la pràctica, tant l'índex de Lerner com l'IHH i el de la "relació de concentració de n-empreses" són usats en conjunt per estudiar el grau de competitivitat d'una economia.<ref>Robby Rosenman  (U. Estatal de Washington): [http://web.archive.org/web/http://www.ses.wsu.edu/people/faculty/rosenman/dist301/mktpower.htm ''Measuring Market Imperfection''].</ref>

== Altres aplicacions ==
Una de les aplicacions de l'Índex és el càlcul de diversificació d'una cartera d'inversions. Això es pot considerar un ús derivat, l'invers de l'IHH: Com més alt és l'índex, més diversificada està la cartera. (veure, per exemple, documents citats de la UE). Des del punt de vista dels [[Individu|individus]] o [[Institució|institucions]] propietaris de les carteres, aquesta és una situació sovint desitjable: a més diversificada una inversió, menor el risc d'una caiguda imprevista en el valor total de la mateixa.

L'anterior té també una aplicació òbvia a la “difusió” d'un [[Producte (màrqueting)|producte al mercat.]] A més alt l'índex,  major la [[penetració del producte al mercat]], més popular el seu ús. Des del punt de vista de les empreses, aquesta és una situació òbviament desitjable. Consideri's, per exemple, el cas de la #[[Coca-Cola|Coca-cola]].

A partir de 1998, s'ha introduït, en [[Mercat financer|mercats financers]], l'[[Índex Fidessa]],  que mesura la “fragmentació” d'un [[Actiu (comptabilitat)|instrument financer.]] A més alt l'índex, més mercats o [[Borsa|borses]] en els quals es ven. Un índex d'1 significa que aquest instrument ([[Acció empresarial|acció]], [[Obligació (finances)|bo]], etc) es ven en una borsa en concret. Una vegada que l'Índex Fidessa arriba a 2, implica que l'instrument “no pertany” a una borsa específica.<ref>Fidessa: [http://fragmentation.fidessa.com/about/faq/ ''Fragmentation Index''].</ref>

Existeix literatura que utilitza aquest índex per a una estimació de la concentració de la propietat, per la qual cosa el màxim d'aquest índex, tal com passa amb el monopoli en l'ús estricte, implica un únic propietari. A més, existeixen múltiples estats intermedis d'estructura de la propietat. Per exemple, a Llatinoamèrica, l'estructura de major abundància són els controladors.<ref>Concentración de la propiedad en latinoamérica, Editorial Académica Española, 2011.</ref>

== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Indicadors econòmics]]
[[Categoria:Monopoli]]