Mostra la font per a Conjunt de mesura nul·la

{{millorar traducció|en|Null set|data=desembre de 2017}}

En [[matemàtiques]], i més específicament en la teoria de la [[integració]], un '''conjunt de mesura nul·la''' o '''conjunt de mesura zero''' és un conjunt que és ''negligible'' en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant. Per exemple, dins la [[recta real]], un conjunt finit té mesura nul·la, o dins el [[pla real]] una recta, o més generalment una corba regular, tenen mesura nul·la. Es pot parlar de conjunts de mesura nul·la en un espai euclidià, en una varietat topològica, o en un espai mesurable; en qualsevol d'aquests casos la definició de conjunt de mesura nul·la està vinculada a un concepte de [[mesura]] o integral. A vegades també s'utilitza la denominació de '''conjunt negligible''' en contextos similars.

==Conjunts de mesura nul·la en un espai euclidià '''R'''<sup>''n''</sup> ==

Encara que la definició de conjunt de mesura nul·la està vinculada a una [[mesura]], no és necessària la teoria de la mesura per a definir-ho a l'espai euclidià '''R'''<sup>''n''</sup>, que de fet està dotat d'una mesura canònica, la [[mesura de Lebesgue]]. L'únic que cal saber és mesurar la [[longitud|llargada]] d'un interval de '''R''', l'[[àrea]] d'un rectangle de '''R'''<sup>''2''</sup>, el [[volum]] d'un [[ortòedre]] de '''R'''<sup>''3''</sup>, etc.

Anomenem ''rectangle'' de '''R'''<sup>''n''</sup> un subconjunt ''A'' que és producte d'intervals compactes:
:<math> A = [a_1,b_1] \times \ldots \times [a_n,b_n] </math>,
i ''mesura'' o ''volum'' (mesura o volum ''n-dimensional'', per ser més precisos) de ''A'' el nombre
:<math> \mu(A) = (b_1-a_1) \cdot \ldots \cdot (b_n-a_n)</math>.

Aleshores, un subconjunt ''T'' de '''R'''<sup>''n''</sup> és un '''conjunt de mesura nul·la''' o '''conjunt de mesura zero''' si
:[[Quantificador universal|per a tot]] nombre real ε > 0, es pot recobrir ''T'' amb una [[conjunt numerable|família numerable]] de rectangles tals que la suma de les seves mesures sigui <&nbsp;ε. 
És a dir, si per a tot ε > 0 [[Quantificador existencial|hi ha]] una [[successió (matemàtiques)|successió]] de rectangles (''R''<sub>''k''</sub>) de '''R'''<sup>''n''</sup> tal que 
:<math>T \subset \cup_{k} R_k</math> i <math>\sum_k \mu(R_k) < \varepsilon</math>.
Evidentment, qualsevol subconjunt d'un conjunt de mesura nul·la és de mesura nul·la.

Alguns exemples importants:
*  Els conjunts finits, i, més generalment, els [[conjunt numerable|conjunts numerables]] de '''R'''<sup>''n''</sup>, tenen mesura nul·la. En particular, el conjunt '''Q''' de [[nombre racional|nombres racionals]] és un conjunt de mesura nul·la dins '''R''', malgrat ser-hi [[conjunt dens|dens]].
*  El [[conjunt de Cantor]] és un exemple de subconjunt no numerable de '''R''' de mesura nul·la.
*  Les varietats lineals de dimensió <&nbsp;''n'' dins '''R'''<sup>''n''</sup> tenen mesura nul·la. Per exemple les rectes són conjunts de mesura nul·la dins '''R'''<sup>2</sup>, i els plans són conjunts de mesura nul·la dins '''R'''<sup>3</sup>.

Si ''f'': ''U'' → '''R'''<sup>''n''</sup> és una funció de classe C<sup>1</sup> definida en un obert ''U'' de '''R'''<sup>''n''</sup> i ''N'' és un subconjunt de ''U'' de mesura nul·la, llavors ''f''(''N'') també té mesura nul·la. A conseqüència d'això, 
* Qualsevol subvarietat regular de '''R'''<sup>''n''</sup> de dimensió <&nbsp;''n'' té mesura nul·la. Per exemple, una corba regular és un conjunt de mesura nul·la en '''R'''<sup>2</sup>, i una corba regular o una superfície regular ho són dins '''R'''<sup>3</sup>.

Si ''g'': ''A'' → '''R''' és una [[funció uniformement contínua]] sobre un sub[[conjunt fitat]] ''A'' de '''R'''<sup>''n''-1</sup>, llavors el seu [[Graf (matemàtiques)|graf]] és un conjunt de mesura nul·la dins '''R'''<sup>''n''</sup>.

==Conjunts de mesura nul·la en una varietat diferenciable==

Sigui ''M'' una [[varietat diferenciable]] amb base numerable d'oberts, de dimensió&nbsp;''m''.
Un subconjunt ''A'' de ''M'' es diu '''conjunt de mesura nul·la''' si, per a tot punt ''x'' de ''M'', hi ha una carta (''U'',φ) de ''M'' en ''x'' tal que <math>\varphi(U \cap A) \subset \mathbf{R}^m</math> és de mesura nul·la (això no depèn de la carta utilitzada).

Les subvarietats regulars de ''M'' de dimensió estrictament menor que ''m'' són conjunts de mesura nul·la.

Si ''f'': ''M'' → ''N'' és una aplicació de classe C<sup>1</sup> i dim(''M'') < dim(''N''), aleshores ''f''(''M'') és un conjunt de mesura nul·la.

Segons el [[lema de Sard]], el conjunt dels [[valors crítics]] d'una funció llisa té mesura zero.

== Conjunts de mesura nul·la en un espai mesurable ==
Sigui ''X'' un [[σ-àlgebra|espai mesurable]], μ una mesura en ''X'', i sigui ''N'' un sub[[conjunt mesurable]] de ''X''. Si μ és [[mesura positiva|positiva]], llavors ''N'' és de mesura nul·la si la seva mesura μ(''N'') és [[zero]]. Si μ no és positiva, llavors ''N'' és de mesura μ-nul·la si ho és respecte a |μ|; equivalentment, si cada subconjunt mesurable ''A'' de ''N'' satisfà μ(''A'') = 0. Per a mesures positives, això és equivalent a la definició donada a dalt; però per a mesures signades, això és més fort que simplement demanar que μ(''N'') = 0.

Un conjunt no mesurable es considera de mesura nul·la si és un [[subconjunt]] d'un conjunt mesurable de mesura nul·la. Tanmateix algunes referències exigeixen que un conjunt de mesura nul·la sigui mesurable. 

Per a subconjunts de l'[[espai euclidià]] '''R'''<sup>''n''</sup>, la definició donada anteriorment correspon a usar la [[mesura de Lebesgue]].

== Propietats ==
El [[conjunt buit]] és sempre un conjunt de mesura nul·la. Més generalment, qualsevol [[unió]] [[conjunt numerable|numerable]] de conjunts de mesura nul·la té mesura nul·la. Qualsevol subconjunt mesurable d'un conjunt de mesura nul·la té mesura nul·la. Plegats, aquests fets mostren que els conjunts de ''m''-mesura nul·la de ''X'' formen un [[sigma-ideal]] en ''X''. Semblantment, els conjunts mesurables de mesura nul·la formen un sigma-ideal de la [[σ-àlgebra|sigma-algebra]] dels conjunts mesurables.

== Usos ==
Els conjunts de mesura nul·la tenen una importància cabdal en la definició de la [[integral de Lebesgue]] i en la definició dels espais [[Espai Lp|L<sup>''p''</sup>]]. Si dues funcions ''f'' i ''g'' són igual excepte en un conjunt de mesura nul·la, llavors ''f'' és integrable si i només si ''g'' ho és, i les seves integrals són iguals.

Una mesura en la qual tots els subconjunts dels conjunts de mesura nul·la són mesurables es diu completa. Qualsevol mesura no completa es pot completar per formar una mesura completa establint que els subconjunts dels conjunts de mesura nul·la també tenen mesura nul·la. La mesura Lebesgue és un exemple d'una mesura completa, i en algunes construccions es defineix com la compleció d'una mesura no completa.

{{ORDENA:Conjunt De Mesura Nulla}}	<!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Dimensió]]
[[Categoria:Teoria de la mesura]]